Com si fos 1988
Una de les coses més boges d'aquest boig 2026 és que es veu que hi ha desabastiment de cromos. De cromos del Mundial de futbol, concretament. No és perquè hi hagi manca de paper, ni d'adhesiu, ni de petroli. No és per cap vaga ni cap desgràcia a la fàbrica, ni per cap guerra ni per cap crisi global ni local. És, senzillament, perquè la canalla (i els seus pares) s'han llençat a comprar cromos com desesperats, i la casa Panini, que és qui fa la col·lecció, com cada Mundial, no dona l'abast per produir sobres de cromos al mateix ritme que es venen. Fins al punt que molts quiosquers han hagut d'aplicar una mena de racionament informal, i només venen una quantitat limitada de sobres a cada xaval. Aquest extrem l'hem pogut comprovar científicament, pel conegut mètode científic de parar l'orella pel carrer:
—Mama, que el quiosquer només em deixava comprar 30 sobres, però al final s'ha enrotllat i me
n'ha venut 31!
—Que bé, fill meu.
Desabastiment i racionament. No de xips, sinó de cromos. En aquests temps líquids i digitals, resulta que la xavalada ha agafat una eufòria tremenda per un passatemps tan tradicional com és col·leccionar trossets físics de paper i enganxar-los en un àlbum no menys físic. Segur que és un hype momentani i anecdòtic, però jo de moment, ja em perdonareu, vaig a passar-me una mica d'aigua per la cara, que es veu que m'ha entrar una cosa a l'ull i em cau una llagrimeta.
tags: cromos desabastiment snif
La pantalla narcòtica
Una de les activitats més nocives que pot dur a terme una persona humana és passar l'estona mirant les xarxes socials al mòbil. Ens narcotitzen i ens deixen la capacitat d'atenció a l'alçada del betum. I, a més, ens fan més tontos. Però literalment més tontos, segons diuen estudis com aquest, aquest, aquest i molts d'altres (que no m'he molestat de llegir, justament perquè massa text).
Es veu que el problema és sobretot la naturalesa mateixa dels estímuls: molt breus, molt intensos, desconnectats totalment l'un de l'altre i consumits en ràpida successió, al ritme que decideix l'algoritme de torn, fins deixar-nos el cervell ben fregit. Per això, diuen els que en saben, si vols llegir alguna cosa al mòbil, millor que sigui un text una mica llarg. I que el triïs tu activament.
Com que s'ha de fer cas als que en saben, i per no tornar-me encara més enze, des d'avui mateix he trencat amb els meus nocius hàbits anteriors. En comptes de memes, receptes de cuina de 30 segons, gols del Barça i noies morenes fent passos de ball, he dedicat l'estona diària del metro i del wc a llegir les notícies de la premsa seriosa. Amb atenció i intenció. I amb especial dedicació als temes que de debò importen: internacional, política, economia.
N'estic molt satisfet. Molt orgullós de mi mateix, fins i tot. Ja no estic lobotomitzat, i ara tornaré a ser una persona informada i formada, conscient del món i les forces que el governen. És clar que també m'estan agafant unes ganes importants de tallar-me les venes. No es pot tenir tot.
tags: xarxes