Com si fos 1988
Una de les coses més boges d'aquest boig 2026 és que es veu que hi ha desabastiment de cromos. De cromos del Mundial de futbol, concretament. No és perquè hi hagi manca de paper, ni d'adhesiu, ni de petroli. No és per cap vaga ni cap desgràcia a la fàbrica, ni per cap guerra ni per cap crisi global ni local. És, senzillament, perquè la canalla (i els seus pares) s'han llençat a comprar cromos com desesperats, i la casa Panini, que és qui fa la col·lecció, com cada Mundial, no dona l'abast per produir sobres de cromos al mateix ritme que es venen. Fins al punt que molts quiosquers han hagut d'aplicar una mena de racionament informal, i només venen una quantitat limitada de sobres a cada xaval. Aquest extrem l'hem pogut comprovar científicament, pel conegut mètode científic de parar l'orella pel carrer:
—Mama, que el quiosquer només em deixava comprar 30 sobres, però al final s'ha enrotllat i me
n'ha venut 31!
—Que bé, fill meu.
Desabastiment i racionament. No de xips, sinó de cromos. En aquests temps líquids i digitals, resulta que la xavalada ha agafat una eufòria tremenda per un passatemps tan tradicional com és col·leccionar trossets físics de paper i enganxar-los en un àlbum no menys físic. Segur que és un hype momentani i anecdòtic, però jo de moment, ja em perdonareu, vaig a passar-me una mica d'aigua per la cara, que es veu que m'ha entrar una cosa a l'ull i em cau una llagrimeta.